Pàgina:Canigó (1901).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 en rentador de cristall
 com una neu quant la tenen


 Per tot lluhenta d'esmalt,
 la cova creix y s'aixampla,
 son sostre sembla més alt,
 sa galería més ampla.


 S'hi embrancan cent corredors,
 com los carrers d'una vila,
 plena de llums de colors
 que perlejan en l'argila.


 Est guía á la de Fullá,
 eix á la Cova Bastera
 que's decanta á Cornellá
 sota'l canal de Bohera.


 La cobreix rich teixinat,
 trespol de marmòrea cambra
 per cisells moros brodat
 que brodarían l'Alhambra.


 Ja s'enconca com uns cels
 en volta d'or estrellada;
 llantions son sos estels
 que may eclipsa l'albada.