Pàgina:Canigó (1901).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 De la claustra en un recó
 s'enfila una escala ayrosa,
 un marbre es cada grahó
 vionat de blanch y rosa.


 Aprés troban un replá
 hont descolcan y s'asseuhen;
 ¡qué hermosa la font que hi há!
 ¡qué dolça l'aygua que hi beuhen!


 Si eixa es la font del oblit
 no ho esbrina pas l'historia,
 mes del pahís que ha trahit
 ell va perdent la memoria.


 Y amunt puja y més amunt,
 com aucell de branca en branca,
 d'aqueixa cova damunt
 una altra'n veu de més blanca.


 Mes com la puja de grat,
 troba curta tota escala;
 per un cor enamorat
 cada pas es un colp d'ala.


 De sopte un raig de claror
 sa pujada fa més dolça,