Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


—Si tu te 'n tornas la lluna
que pèl cel irá volant,
jo me 'n tornarè lo núvol
que te n' anirá tapant.
 
—Si tu te fas lo gros núvol
que me n' anirá tapant,
jo me 'n tornarè una flor
que 'ls ulls s' hi enamorarán.
 
— Si tu te fas una flor
que 'ls ulls s' hi enamorarán,
jo me 'n farè jardiner
que te n' anirá regant
 
—Si tu te fas jardiner
que me n' anirá regant,
jo me 'n tornarè lletuga,
lletugueta de enciam.

—Si tu te tornas lletuga,
lletugueta d' enciam,
jo me tornarè la terra
que te n' anirá criant.

—Si tu te tornas la terra
que me n' anirá criant,
jo me 'n tornarè una monja
y en convent me ficarán.

— Si tu 't tornas una monja,
en convent te ficarán;
mes jo 'm tornarè un fraret
y t' anirè confessant.
 
— Si tu 't tornas un fraret
que m' anirá confessant,
jo me 'n tonarè una morta
y á la tomba 'm tirarán.