Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/250

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Lo rossinyol á la primavera
canta s' alegra y fa 'l niu tot sol,
sempre lo fa al cim de una branca
que no l' alcansa aquell qui lo vol.
· · · · · · · · · · · ·


NOTA.

Sols pera conservar la tonada d'aqueixa cansò, que n' es de las mes precioses, hem estampat la primera posada de sa tonta y lletja lletra. Ab tot y que l' hem sentida cantar aixis en lo Vallés y 'l camp de Tarragona, creyém que antigament seria una altra sa lletra, pus nos apar impossible que d' una composició tan vulgar haja eixit una melodia tan preciosa. Siga com se vulla, es la cansò mes popular catalana.