Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/274

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


                    

La donzella:



No sias tan traydò:

encar que res implica
si m' has besat ó no.

Dafnis:



Lo pler res significa

si es prés ó si es donat,
     quan vè de grat.

La donzella:



Mon llavi aixugarè,

y ta besada ardenta
á terra escupirè.

Dafnis:



Si 'u fas, cuydado tente,

te tornarè á besá';
     feste ensá.

La donzella:



Abrassa tos vadells,

que per ta boca asprosa
no son mos llavis bells.

Dafnis:



No sias ergullosa,

la joventut se 'n va,
     pensa en demá.

La donzella:



Rehim sech es dolent;

mes la rosa n' es bella
marcida y tot essent.

Dafnis:



Oh vina ab mi donzella,

á n' aquell olivar
     que 't vull parlar.

La donzella:



No 'n vull: de tot sentit

me tens ja cativada
ab tot lo que m' has dit.

Dafnis:



Oh vina á fer parada

sota aquell olivè'
     y 't cantarè

La donzella:



Alégrat cantant sol;

de cants plens de tristesa
ma ánima no 'n vol.

Dafnis:



No 'u vols? ¡Ay, la Deesa

d' amor s' enujará
     y 's venjará!

La donzella:



De Vénus jo me 'n rich

mentres Diana 'm fassa
de bona cara un xich.

Dafnis:



¿Que dius? No crides massa.

Potser te pose un las
     hont hi caurás.