Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


apéndrels y no 'ls deixés corre. Aquí en Catalunya tenim una festa popular que no es mes que una llavor de drama , á la que 'l poble anomena ball (dansa). Sens tractar de ficarnos en si es ó no lo ball fill del pais ó prés dels llatins los quins lo prengueren dels grechs ; dirém d' ell que es una llarga tirada de versos que acompanyan de la acció los quins lo representan vestits ab trajos que volen ser apropiats

    rosa que esta oberta en un raconet, vaig á cercarla, si la vols, perqué es posi alegre. (Entra y surt portant una noya de pochs anys.)
    Lo Bazvalan: Bonica es la flor y per posar alegre á qualsevol cor. Si mon colom fos una gota de rosada s' hi deixaria caure damunt. (Pausa.) Vaig á ton graner á véure que no hi hagues anat.
    Lo Brotaēr: Aturat ja hi pujaré jo. (Entra y surt ab la mestresa de la casa.) He pujat al graner y no he vist á la colometa sols hi he trobat aqueixa espiga de la cullita passada. Pósatala al barret y aixó potser te consolara.
    Lo Bazvalan: Tants com grans te eixa espiga tants colomins y colominas tindrá sota sas alas ma colometa quan en lo niu sia. (Pausa.) Vaig á l'hort.
    Lo Brotaēr: Aturat, t' embrutarias tas bonicas sabatas; ja hi aniré jo en compte teu. (Ve ab l' avia.) No hi he vist cap colom; sols hi he trobat una poma, que entre mig de las fullas penjava tota arrugada. Fíquetela á la butxaca y dónala á menjar á ton colom y aixis no s' anyorará.
    Lo Bazvalan: Gracias amich meu! Encara que sia arrugat un fruit no per ço deixa de ser flayrós: mes jo res tinch que fer de ta rosa, de ta espiga y de ta poma: jo sols vull una colometa, vaig á cercarla.
    Lo Brotaēr: Deu meu qu' ets traydor! Vina, vina ab mí. Ta colameta no está perduda: jo la tinch á dins de ma cambra tancadeta dins d' una gabia de marfil que tè 'l reixat de fils d' or y de plata, alli s' esta alegre, quieta, hermosa y engalanada. Lo Bazvalan es introduit dins de la casa. Se seu á taula un xich; despres s' alsa y agafa lo promes. Aixis que eix entra lo pare li dona un singla que aquell posa al cos de sa desposada y mentres corda y descorda 'l singla lo Brotaēr canta :
    «He vist en un prat una alegre y jove euga, que no pensava en altre cosa que en correr per la pradrera, en escapsar l' herba y abeurarse als