Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al objecte. Forma un conjunt d' escenas grotescas y ridícolas que entretenen al poble. ¿Créu ningú de bona fé que aquellas escenas las haja rimadas l' atzar ? de segur que no. En Manel Milá en son article sobre las representacions populars ja deixa entrelluir aquest mateix pensament quan diu , parlant del ball dels diables : « Lucifer describe su caida en malos versos y que descubren la pluma de un versifi-

    regarons. Ha passat pèl camí un caballer preciosament vestit, ab un trajo brodat d'or y plata. La euga quan l' ha vist s' ha quedat maravellada, y apres s' hi ha costat apoch á poch y ha allargat lo coll per sobre de la tanca, y 'l cavaller li ha fet una festa y un pató, de lo que n' ha estat ben contenta l' euga. Y 'l cavaller li ha posat la brida, y la ha singlada, y li ha pujat al damunt y se l' enduta ab ell. (Acabat eix cant lo Bazvalan porta á la nina á sos pares y afegeix.)
    «Ara, donzella, agenolláuvos y abaixeu vostre front sota las mans del vostre pare. ¿Ploráu? Mirau á vostres pares... també ploran; sas llágrimas son mes amargas que las vostras! .. Van á separarse de la que han bressat y dut á bras. ¿Qui es lo qui no plorará al trobarse en son lloch? Mes eixos plors tenen que finir. Pare, ta filla está agenollada al teu davant ab los brassos caiguts. Pobre mare, aixeca y plega las mans... digas una oració y beneheix á la filla que se 'n va.
    Lo pare y la mare. Sí! sí!
    ('La donzella abrassa à sos pares: Tots tres ploran.)
    Lo Bazvalan: Ara prou. Ja havéu fet lo que Deu mana. Noya despedeixte de tos pares perqué ara perteneixes á un home. Abans de acabar demanaré permís perque puguin ballar en las bodas los germans y germanas dels que 's casan. També demano als que son padrins de batejar dels dos promesos que mirin de bon ull son casament y que vingan á la festa. També convido á tots los que m' escoltan (Se treu lo barret.) A n' aquells que han mort y que m' eran parents no 'ls convido perqué sols lo anomenarlos farian pujar las llágrimas als ulls á molta gent! Mes que tothom se tregui lo barret y resi per la salvació de llur ánima: de profundis, etc.
    (Tots repeteixen á poch á poch eix himne que'l Bazvalan resa en veu alta: després la nuvia, portant al bras tants galons de plata com mil franchs de ort porta al nuvi, y se 'n va cap á l' esgleya seguida de tothom.)