Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per passar de la civilisaciò de Roma que feya á un home propietat del altre , á la civilisaciò moderna que fa á tothom germá ; eix pont fou lo feudalisme.

Las novas costums d' aqueixa nova era afavorian, lo que no 's pot dir, lo creixement de la musa popular. En ella fou quan per medi dels trovadors y jutglars, lo cant del Sueco fou conegut del catalá, y quan aprengui 'ls cants catalans lo irlandés, y los d' Italia 'l fill de la boyrosa Albiò. Llavors fou quan existí mes facilitat de comunicacions. Llavors fou quan los trovadors corregueren vers aquella muniò de palaus y castells en que cada senyor era sobirá, pera cantar sos lays ab la esperansa de una ullada de mel per recompensa ó be de un rich present per paga. Al igual dels temps heróichs se cantaren les gestas de la patria, empero lo que ab mes foch va fer brunsir las arpas dels trovadors fou lo amor. Ço no es voler dir que no cantessen la fe, eixa fe que, per fer lluhir mes pura y descativarla de las mans dels moros, ells mateixos anavan á cercar en los plans de Palestina; no, tambè la cantavan y d' aquells temps alguns preciosos hymnes ne quedan.

La major part d' aquells esclaus de las dolsas lleys d' amor dictadas per encisadoras belleas eran nobles y cavallers, y quan lo toch del corn al combat los cridava, ab l' arpa al coll á la lluyta corrian baix la bandera de llur senyor. Aixó feya que seguissen mon, y que ab l' afany de fer cansons novas que inmortalisassen llurs noms, aprenguessen de per tot hont pasavan llegendas, cants ó historias d' amor que ó be trasplantavan á sa patria sense tráuren una lletra,