Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ó be conservant l' idea, la vestian á la manera de sa terra. A voltas despres de la lluyta se feyan amichs los trovadors d' una encontrada ab los del cayre enemich y llavors tenia lloch una altra cosa mes profitosa per la literatura, qual cosa no era mes que una cambía de cansons: lo un deya las que sabia al altre y al tornar á llurs respectiuas patrias cada trovador venia ab doble provisiò de cansons de las ab que sortit n' havia. Lo mateix feyan los jutglars[1]. Aixis fou com s' escampá per tot lo mon la poesia; aixis com arribaren á Catalunya los melanconichs cants de la Irlanda. Empero los trovadors componian sas obras en un llenguatge que 'l poble no l' entenia, en un llenguatge que

  1. Du Breule en lo Teatre de las antigüetats de Paris, Pág. 908 diu: «Un dia de Septembre de 1828, dos homes estavan enrahonant sentats en lo banch de una casa del carrer de Sant Martin-dels-Champs en Paris, quan veren arribar una dona á qui tothom deya la Fleurie, qual dona estava ficada a dins d' un carretó que la duya ahont volia y 's guanyava la vida captant. Eixos dos homes se conmogueren, compraren á la abadesa Montmastre un tros de terra d' aprop del convent, hi feren alsar un hospital y 'l primer llít fou per la pobre tulida que alli morí. Aquets dos homes un era de Pistoja (Lombardía) y 's deya Jaume Grare, (a) Lappe, l' altre vingut de Lorena se deya Huet de Guette: 'ls dos eran jutglars.» Ço á mes de probar que 'ls jutglars eran gent que corrian mon, demostra tambe que eran tot en cor y anima del poble, y que se interesavan per llurs desgracias. Perçò 'l poble 'ls pagava ab amor l' amor que ells li duyan, y en lloch de atendre al rich trobador qu' arpa de plata puntejava , li plavia mes escoltar los dolsos acorts del tocador de xirimia ó altres instruments dels jutglar coneguts. En la obra Los trovadores en España en Manel Milá parlant d' un tal Perdigós, se diu : «Perdigós fo joglar...» Apres el anet ab los princeps d' Aurenga en Ga de Baus, et ab Folquet de Marseilla, evesque de Tolosa el ab l' abat de Cistel..... e 'n murí lo rey P. d' Aragó ab mil cavaliers devant Muriel é pus de XX mil autres. E à totz aquets faitz fou Perdigós e 'n fes presicansa en cantant per que se crozéron.