Aquesta pàgina ha estat revisada.
ó be conservant l' idea, la vestian á la manera de sa terra. A voltas despres de la lluyta se feyan amichs los trovadors d' una encontrada ab los del cayre enemich y llavors tenia lloch una altra cosa mes profitosa per la literatura, qual cosa no era mes que una cambía de cansons: lo un deya las que sabia al altre y al tornar á llurs respectiuas patrias cada trovador venia ab doble provisiò de cansons de las ab que sortit n' havia. Lo mateix feyan los jutglars[1]. Aixis fou com s' escampá per tot lo mon la poesia; aixis com arribaren á Catalunya los melanconichs cants de la Irlanda. Empero los trovadors componian sas obras en un llenguatge que 'l poble no l' entenia, en un llenguatge que
- ↑ Du Breule en lo Teatre de las antigüetats de Paris, Pág. 908 diu: «Un dia de Septembre de 1828, dos homes estavan enrahonant sentats en lo banch de una casa del carrer de Sant Martin-dels-Champs en Paris, quan veren arribar una dona á qui tothom deya la Fleurie, qual dona estava ficada a dins d' un carretó que la duya ahont volia y 's guanyava la vida captant. Eixos dos homes se conmogueren, compraren á la abadesa Montmastre un tros de terra d' aprop del convent, hi feren alsar un hospital y 'l primer llít fou per la pobre tulida que alli morí. Aquets dos homes un era de Pistoja (Lombardía) y 's deya Jaume Grare, (a) Lappe, l' altre vingut de Lorena se deya Huet de Guette: 'ls dos eran jutglars.» Ço á mes de probar que 'ls jutglars eran gent que corrian mon, demostra tambe que eran tot en cor y anima del poble, y que se interesavan per llurs desgracias. Perçò 'l poble 'ls pagava ab amor l' amor que ells li duyan, y en lloch de atendre al rich trobador qu' arpa de plata puntejava , li plavia mes escoltar los dolsos acorts del tocador de xirimia ó altres instruments dels jutglar coneguts. En la obra Los trovadores en España en Manel Milá parlant d' un tal Perdigós, se diu : «Perdigós fo joglar...» Apres el anet ab los princeps d' Aurenga en Ga de Baus, et ab Folquet de Marseilla, evesque de Tolosa el ab l' abat de Cistel..... e 'n murí lo rey P. d' Aragó ab mil cavaliers devant Muriel é pus de XX mil autres. E à totz aquets faitz fou Perdigós e 'n fes presicansa en cantant per que se crozéron.