Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


festiua y senzilla, l' han feta tornar mal pensada los mals passos que li han jugat, y, un xich aspre, l' abandono ab que s' es vist : y ara si canta , ó be es pera refilar uns goigs als peus de las finestras de las ninas lo dia de Pasqua, ó be per plorar las malas venturas de homes que ompliren d' amarchs recorts la terra que 'ls vejè eixir del ventre de llurs mares.

V.

La Espanya ha sigut lo pais en que mes elements ha tingut la poesía popular pera arribar á una gran alsaria , en primer lloch perqué ella, en lo temps de la poesía , estava en contacte ab tots los pobles y de tots ells ne rebia inspiracions. Los alarbs, ab los quins se batia, li ensenyavan sas serenas y eixa ampulositat d' estil qu' encara guarda la poesía castellana; los catalans li feyan coneixer lo estil dels trovadors [1]; y los francesos li duyan la galantería y lo bell dir: tot aixó maridantse ab l' esperit nacional y ab la altivesa castellana, engendrá 'l romans que fou la primera forma de la poesía popular castellana. Empero aquellas composicions que allí 's feren ab lo nom de poesía popular, se 'ns presentan no mes que ab un dels dos caracters que deuhen acompanyar y acompanyan á la poesía de eix género en tots los demés paissos y que son música y cant[2]. Los romansos cas-

  1. Ausias March que 's vejé traduhit per Garcilaso y Boscá que introduhí lo endecassílabo entre 'ls metros castellans , son una proba d' aixó.
  2. En tant es cert que la música es una condiciò essencial y casi imprescindible de la poesía popular, com que Villemarque, lo col-lector