Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Primer la van assotar — ella molt mes mereixia.

Emperó la generalitat dels que aquesta cansó cantan no 'l dihuen aqueix vers. Nosaltres seguint la costum l' hem suprimit pus no 's pot negar que trau tot lo bon efecte del acabament.

NOTAS.

Eixa cansó es molt antiga, aixis nos ho dona á entendre la paraula veguer que alguns, be pochs, la cambian ab la de batlle, paraula molt mes moderna. Si cap dupta'ns cabès de sa antiguitat nos la desvanexería al instant eix tros del llibre de concells de Jaume Roig, en lo qui s'hi troba tot sencer l' argument d' eix cant.

Una vil hosta
roin disposta
·  ·  ·  ·  ·
llavors tenia
en sa posada
una bregada
de pelegrins
vells é fadrins,
hu li 'n faltá (¿agradá?)
e requestá
li fes plaher,
no 'u volgué fer;
la vil bagassa
mésli la taça
dins son fardell;
partintsen éll
menys la trobaren,
fent que 'l pentjaren.
Los altres tiren
llur vot compliren;
com se tornaren
de fet anaren
veure 'l penjat.
Poch apartat
del gran cami,
viu lo fadrí:
dix: «Despenjáume,
beneyt Sant Jáume
m' ha sustentat.»
Lo gran pecat
fonch decobert,
é fonch pus cert,