Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



N' hi havia tres germanetas — totas tres dins d' un jardi,
totas saltan, totas ballan, — la mes gran ja 'n fa un suspir.
 Per un' altra de montanya
 lo meu amor me ha trahit!
—¿Perqué suspiréu María? — ¿Perqué feu tan gran suspir?
—Encenéume 'l candelero — que me 'n vull aná' á dormir.
 Per un' altra de montanya
 lo meu amor m' ha trahit!
Escala amunt s' enfilava, — tot pujantla ab gran fatich;
al sé' al entrant de l' arcoba — un infant ja n' ha parit.
—Ay! fill meu de mas entranyas — dígasme d' hont has eixit,
si te 'n dono la mamella — no 'n trobarè pas marit,
si te encarrego á una dida — ne serás mal assistit,
si te 'n tiro á la riera — no hi haurá cel pera mí.
Lo fill del rey s' ho escoltava — passejantse pèl jardí.
—Donáuli vos la mamella — que ja trobaréu marit,
de cent homes que tinch d' armas — triaréu lo mes bonich
y si cap d' ells vos agrada — vos ne casaréu ab mí,
que 'n tinch la dona malalta — y s' acaba de morir
y si Deu no me la mata — ja la faré jo morir.
La María que l' escolta — ja me li respon aixís:
—Ay traidor, déixala viure — mateix farias ab mi.
 Per un' altra de montanya
 lo meu amor m' ha trahit!

NOTA.

Tenim de lo mateix cant una altra versiò que diu: