Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Un dia eran tres ninetas — totas tres filavan lli;
totas cantan y s' alegran, — la Clareta res no diu.
—¿Perqué no cantas Clareta? — No solias ferho aixis.
—Si no canto ni m' alegro — es perqué tinch lo cor trist:
encenéume 'l candelero — que me 'n vull anár al llit.
A l' entrada de la cambra — Dèu l' ha lliurada d' un fill.
— Ay fill meu de mas entranyas — ni may que jo t' hagués vist!
si jo mateixa te 'n crio — no 'n trobarè pas marit.
Lo rey s' estava en finestra — y tot aixó ho ha sentit.
—Criáusel, criáusel Clara — que no 'us faltará marit.
Ara venen mas armadas — y 'us lo triaré bonich,
y si cap no vos agrada — jo serè 'l vostre marit.
Las armadas son vingudas — y ella n' ha trobat marit.