Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/309

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Marti e ab los altres sancts en paradis; que hanch chrestia no feu tant bona fi, com ell feu, ne ab major contricio.

E com lo senyor rey fo passat daquesta vida, vaerets dols e plors e crits, que james aytals no foren feyts ne oyts. E dementre que tuyt plorauen, los marmessors aquells qui en aquell lloch eren hauien ja feyta armar una galea en Barcelona, com vaeren, quel senyor rey estaua mal. E tantost com fo passat, hagren un caualler saui e bo, e donaren li dos trasllats autentichs del testament del senyor rey, e manaren li, que sanas recullir tantost a Barcelona en la galea que trobaria aparellada; e que faes la via de Mallorques, e lla hon trobaria lo senyor rey Nanfos rey Darago, que lla anas. E com seria lla hon ell fos, que nul hom no auallas en terra, mas ell tot sol; e que a la galea nul hom no llexassen acostar. E com seria lla, que ell que parlas ab lo dit senyor rey e ab lalmirall tant solament, e digues los la mort del senyor rey, e que li donas la hu dels trasllats del testament. E tantost com aço hauia feyt, ques recullis, e que sen anas en Sicilia, e que dauant tot hom faes la via de Sicilia; e com seria en Sicilia, digues a madona la regina e al senyor rey en Iacme rey de Sicilia, e al senyor infant en Fraderich la mort del senyor rey. E donas al senyor rey en Iacme laltre trasllat del testament. E lo caualler dix, que aparellat era de fer ço que els manassen. E anasen a Barcelona e troba la galea aparellada de recullir, e tantost bate de rems e anasen.

Ara lexare a parlar de la galea, e tornare a parlar del senyor rey Darago. Axi com jaus he dit, lo dol fo gran quis feu per tota terra, quels missatgers nanaren per totes parts. E lendema hi hach mes de mil persones, e de Tarragona mes de cinch milia, e de tot lo camp de Panades: axi que tant gent si aplega, que no podien caber en Vilafranca, ne a dues llegues prop. E lendema ab gran professo portaren lo cors al monestir de Sentescreus, e aqui faeran loffici molt solemnial, perço com ell era absolt e hauia jurat manament de sancta esgleya, e hach hi preychs, e tota aquella solemnitat que tanyia a fer aytal senyor. E vaerets hi, depuix fo passat desta vida entro fo mes en terra, mes de deu milia persones ab sengles brandons en les mans. E com lo senyor rey fo enterrat, cascuns sen anaren en llurs terres, e per tot trobauen grans plants e grans plors. Deus per la sua merce haja la