Pàgina:Cinch minuts fora del mon (1876).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
SOCIO.  ¡Ca! una mort dolsa.

Ni 'l gust de morir s' hi logra.
Vingui, ¿veu? aixó s' espolsa.   (Ho fá.)
¡Sobre aquets coxins de molsa
morirem com á cal sogra!
Séntis.   (L' ajuda á ferho.)

SOCIA.  ¡Lo cap se me n' va!
SOCIO. Sembla que tot se 'm transforma.

Jo aqui, (s' assenta) miri si podrá
trencá l' son.

SOCIA.  ¡Dormirme! ¡Ca!
SOCIO. Ara podriam cantá

l' últim final de la Norma.
Pero ves qui está per brochs.

SOCIA. ¡Déu méu! perdona aquest erro!
SOCIO. Lo Pare, al véurem pels jochs,

ja ho deya: ¡que 'n durás pochs
de capellans al enterro!

SOCIA. ¡Adios il-lusió encisera!

¡Adios amor! ¡dols encant!

SOCIO. Adios Vila, adios Maspera.

Ja 'm vindreu ara al darrera
ab un fluviol sonant!

(Quedan ab posició de dormir. Los violins entretant, á la sordina, tocan l' uníssono de L' Africana. Ells se mourán y farán actituts com si agafessin mosquits.)

SOCIO. ¡Sota d' aquesta figuera

no 's pot estar de mosquits!

SOCIA. ¡Quin infern!
SOCIO.  ¡Son malehits!

¡No estich be de cap manera!

SOCIA. ¡Qué impertinents!
SOCIO. (Fent com si 'n agafés un.) ¡¡Ja 't tinch mestre!!
SOCIA. No hi ha medi de dormir.
SOCIO. A 'n aquet pas per morir

hi estarém mes de un trimestre!

SOCIA. No 'm sento re, re, ja ho veu.
SOCIO. Ni jo.
SOCIA.  Pot ser no es vritat.
SOCIO. ¡Oh! si, si, l' que m' ho ha contat

ja sap de que se las eu.
Axó vol paciencia.

SOCIA.  ¡Prou!

¿Qui 'n té ab aquestas picadas?
Miri quinas mans ¡llagadas!

SOCIO. Jo no puch mes, ¡tot me cou!

Aixequémnos si podem.
 (Li dona la má y l' alsa.)

SOCIA. Si, descansem una mica.
SOCIO. Fugim d'aquesta musica;

si per cas ja hi tornarem.
¡Ah! escolti: quan jo era allá
(Senyala la cabanya.)