Pàgina:Cinch minuts fora del mon (1876).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Per trossos curts y pausats...
SOCIO. ¿Qué diu? Miri; no exagero

fins s' hi pot cantá l' Barbero
ab tots aquells recitats.
Esculli vosté un motiu.

SOCIA. Veyam donchs trio...
SOCIO.  ¿Qué tria?
SOCIA. Aquell tros de Sinfonia

de la Fausta que es tant viu.

(Cantan á duo l' allegro indicat ab la següent lletra.)

MÚSICA.

TOTS DOS Quatre y vuit dotze y un tretze,

tretze y dos quince y un setze,
setze y tres dinou y un vint,
y cinch son vinticinch.
Vinticinch, vinticinch, vinticinch...
Vinticinch y cinch trenta,
trenta y cinch trentacinch trentacinch
y deu quarantacinch.
(Repeteixen las quatre primeras ratllas.)

SOCIA. M' hi convensut.
SOCIO.  ¡Oh no ment!

¿Sap que vosté es professora?

SOCIA. Búrlisen.
SOCIO.  No, no, senyora,

ha cantat discretament.
(Ap.) Si un no s' hagués de matar
faria un pensamentot.

SOCIA. (Ap.) Té talent aquest xicot;

me comensa á interessar.

SOCIO. (Ap.) ¿Y ella 'm voldria? ¡No ho sé!
SOCIA. ¿Qué pensa?
SOCIO.  Estaba pensant

que podem aná cantant;
¡com las cosas van tan be!

SOCIA. ¿Per qué 'm recorda la prosa? (Ab tristesa.)

¡Déu meu! ¡Tan felissa que era!

SOCIO. Ha estat un compás de espera.

No podia sé altra cosa.
¡Miri l' mon si es depravat!
fa cinch minuts que 'n som fora
y 'l nostre cor ja no plora,
y un moment ¡fins ha olvidat!

SOCIA. Pero las memorias tristas

tornan portant l' amargura.

SOCIO. ¿Vol dir que no tenim cura?

¡Jo de pitjors me n' he vistas!
¿Fem un cap mas? pensiho be,
no 'ns matém... casis ab mi.

SOCIA. ¡Casarse! ¡Axó es bó per di!
SOCIO. ¡Al contrari es bo per fe!
SOCIA. No puch.
SOCIO.  Digui que no vol.

¡Y qu' estimada sería!