|
Per trossos curts y pausats...
|
SOCIO.
|
¿Qué diu? Miri; no exagero
fins s' hi pot cantá l' Barbero
ab tots aquells recitats.
Esculli vosté un motiu.
|
SOCIA.
|
Veyam donchs trio...
|
SOCIA.
|
Aquell tros de Sinfonia
de la Fausta que es tant viu.
|
(Cantan á duo l' allegro indicat ab la següent lletra.)
MÚSICA.
TOTS DOS
|
Quatre y vuit dotze y un tretze,
tretze y dos quince y un setze,
setze y tres dinou y un vint,
y cinch son vinticinch.
Vinticinch, vinticinch, vinticinch...
Vinticinch y cinch trenta,
trenta y cinch trentacinch trentacinch
y deu quarantacinch.
(Repeteixen las quatre primeras ratllas.)
|
SOCIO.
|
¡Oh no ment!
¿Sap que vosté es professora?
|
SOCIO.
|
No, no, senyora,
ha cantat discretament.
(Ap.) Si un no s' hagués de matar
faria un pensamentot.
|
SOCIA.
|
(Ap.) Té talent aquest xicot;
me comensa á interessar.
|
SOCIO.
|
(Ap.) ¿Y ella 'm voldria? ¡No ho sé!
|
SOCIO.
|
Estaba pensant
que podem aná cantant;
¡com las cosas van tan be!
|
SOCIA.
|
¿Per qué 'm recorda la prosa? (Ab tristesa.)
¡Déu meu! ¡Tan felissa que era!
|
SOCIO.
|
Ha estat un compás de espera.
No podia sé altra cosa.
¡Miri l' mon si es depravat!
fa cinch minuts que 'n som fora
y 'l nostre cor ja no plora,
y un moment ¡fins ha olvidat!
|
SOCIA.
|
Pero las memorias tristas
tornan portant l' amargura.
|
SOCIO.
|
¿Vol dir que no tenim cura?
¡Jo de pitjors me n' he vistas!
¿Fem un cap mas? pensiho be,
no 'ns matém... casis ab mi.
|
SOCIA.
|
¡Casarse! ¡Axó es bó per di!
|
SOCIO.
|
¡Al contrari es bo per fe!
|
SOCIO.
|
Digui que no vol.
¡Y qu' estimada sería!
|