Pàgina:Cinch minuts fora del mon (1876).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
No vull mes sócios ni sócias;

me retiro ab las ganancias;
soletat: aquí 'm tens teba;
fesme olvidar, cúram, cálmam,
tórnam, per Déu, tórnam prompte
la tranquilitat de l' ánima.
(Reflexionant.) Lo que 'm sap greu es que ahir,
deixantme jo portar massa
del génit, m' en' nes al cuarto
sense cantar la meva aria.
No 'ls en vaig dar poch de greix
á la Lluisa y á la Amalia,
¡Indignes! ¿Qué li haurán dit
á n' en Cárlos? ¿Quina trama
haurán urdit aquells mónstruos?
¡Ell no dirme una paraula!
Potser li han contat alló.
Sí, no ho dupto; ¡una es tant franca!
y tot seguit posa afecte.
Pero ¡ey! puch dur la cara alta.
¡Qué infelissas som las donas!
¡No 'n tenim prou de sé honradas,
sino que ho hem de semblar!
¡Aixó es lo que 'm dona rabia!
¡Oh! y sí; poden parlar bé
aquell parell de fantasmas.
¡Sino que no 's pot dir tot!
Ves quan la broma de Gracia
que hi anaba á buscar la Lluisa
ab aquell empleat de Aduanas.
Pero, senyor, ¡jo que tonta!
No m' en puch recordá gayre...
¡Aquella ária tan graciosa
que m' anaba ni pintada,
y acompanyánmela jo
ara vivet, ara ab calma!
¡No n' guera dat poch de cop!
Y la Lluisa ¡com quedaba
ab aquell tros de 'n Rossini,
cantat sense gust ni gracia
y hasta sense entonació!
¡Sempre va estar mitx punt baixa!
Bé, res; vaig pérdrer l' oremus.
Me fan riure. ¿Qui s' aguanta?
¡Després que 'ls dono un concert!
¡Despres que 'ls reunesch á casa!
¡ferme un capdell ab en Cárlos,
que ni 'm va mirar la cara!
¡Despres que 'm gasto un sentit
ab vins, refrescos y pastas!
Fins gelats del café Nou
los vaig fe portar, y encara
deya una: ¡quina miseria!