Pàgina:Cinch minuts fora del mon (1876).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
SOCIA. Es que soch mólt desgraciada

y 'l mon ¡no 'l puch soportar!

SOCIO. (Ap.) Potser també 's vol matar.

Farem ambo: nada, nada.
¿Vosté ha estimat?

SOCIA.  No l'hi oculto.
SOCIO. ¡Sap que es mólt guapa vosté!
SOCIA. Moltas gracias.
SOCIO.  ¡Ca! de ré;

mani cosas de mes bulto.

SOCIA. Fugint del mon hi vingut

y ni aquí puch está en paus.

SOCIO. Jo m' en 'naba á can Pistraus

y vosté m' ha entretingut.

SOCIA. Blanch hi estat de mil intrigas.
SOCIO. Senyora, 'l mateix li dich.
SOCIA. ¡Ni una amiga! ¡ni un amich!
SOCIO. ¡Jo massa amichs! ¡massa amigas!
SOCIA. ¡Jo só un anyell!
SOCIO.  Jo un bestiassa.
SOCIA. ¡Tant franca!
SOCIO.  ¡Jo tant després!
SOCIA. ¡Lo mon ¡ay! no m' ha comprés!
SOCIO. ¡Ay! ¡á mí m' ha comprés massa!
SOCIA. No hi ha dolor com lo méu.
SOCIO. ¡Prou! lo meu.
SOCIA.  Li dich qué no.
SOCIO. ¡Quin empenyo! Es cremadó.

Cada hu se sent del seu.

SOCIA. La meva pena es tan gran,

que d' igual no hi ha memoria.
¿Vol sabé la meva historia?

SOCIO. ¿Qué es llarga?
SOCIA.  No.
SOCIO.  Donchs avant.
SOCIA. De prosapia distingida

vaig neixe, ab tant mala sort,
que la Mare desseguida
va morir; la meva vida
l' hi habia causat la mort.
¡La Mare! ¡l'amor que encanta
no hi conegut! ¿qué mes vol?
Qui no té guia tant santa,
va creixent com una planta
que no vegi may lo sol.
Marino 'l Pare, sortía
de viatje, y ab un germá,
quedaba jo; vingué un dia
que 'l meu pobre cor sentía
necessitat d' estimá.
Y va estimá. Un dematí
cert jove d' allí 'l vehinat
que 'm requebraba, 'm va dí: