Pàgina:Comedia del Rey Matarot y la Infanta Tellina o siga Secret de peixar tellines y masa de matar les rates (1809).pdf/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Lo vestit de sempiterna

Que tinc ahí et vullc donar,
Y et posaré una taberna
En lo carrer de la mar.
Unflát de content estic
O! y lo que mas obligat!
Sempre et tindré á mon abric
Perque estigues amantat,
Com lo macho de Alberic.
Mira asi la clau de casa
Fes della á ta voluntad.
Pren lo barral yla tasa,
La casoleta y els plats,
Lo setrill, la carabasa,
Orinal, basí, perols,
Y pendrás també la estora
Si pera un vestit la vols
Sols no em toques la escudella,
Perque si la treta no erre
Y del nas ó de la orella
A Doña Tellina aferre
La puga menchar en ella.
Mon sello real pendrás
Que yo mateix me le fet
De la cua de un matrás