Pàgina:Contes (1907).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nem a volar una mica més alt que les altres vegades. Un, dos, tres! A l'esquerra de la xemeneia! Ara! Està molt bé! L'ultim cop d'ala ha estat tant perfecte, que podreu venir a l'estany demà. Algunes families de cigonyes s'hi reuneixen amb els seus menuts. De segur que sereu els més hermosos. Poseu el coll dret, que fa bé i dóna bona apariencia.
 — I no ns venjarem d'aquesta murrialla del carrer?
 — Deixeu-los estar. Nosaltres volarem per sobre ls nuvols i anirem al país de les Piramides, mentres ells no tindran ni una fulla verda ni una poma dolça. Que cridin tant com vulguin!
 La tardor va venir. Les cigonyes començaren a reunir-se pera emigrar vers els paísos calents durant l'hivern.
 — Es ara que tenim de venjar-nos! — digueren els menuts.
 — Doncs bé: ara, — digué la mare cigonya. — Jo conec l'estany on són depositades les criatures abans de que cap cigonya les reculli pera dur-les als pares. Tots els pares desitgen tenir fills, i tots