Pàgina:Contes (1907).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cols riçades. Tenien un verd tant bonic! No, no s pot somniar re millor!
 — Però qui ha vist una col ha vist les altres, — va dir l'oreneta. — Després, hi fa molt mal temps al camp.
 — Bah! Un s'hi acostuma desseguida, — va dir la gallina.
 — Però aquí hi fa fred, gela.
 — I bé! Es lo que s necessita per les cols, — va dir la gallina. — Per altra part, hi fa molta calor aquí també. Fa quatre anys, varem tenir un istiu tant calent que apenes se podia respirar. Després, aquí no tenim cap animal verinós com n'hi han per tot en els paísos extrangers; no tenim lladres tampoc. Qui no troba l nostre país el més bonic de tots, es un traidor i no mereix estar-s'hi.
 La gallina va llençar algunes llagrimes i va dir:
 — També he viatjat jo. Una vegada vaig fer dos lleugues dintre un cistell. Els viatges són desagradables.
 — La gallina es una persona de seny, — va dir la nina Berta. — A mi tampoc m'agrada gaire viatjar per la montanya,