Pàgina:Contes (1907).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 La mare cigonya, mentrestant, consolava ls menuts.
 — No n feu cas, — deia. — Mireu el vostre pare com se ten sobre una pota.
 El dia següent les criatures tornaren a jugar, i, veient les cigonyes, repetiren la cançó:

El primer serà penjat,

el segon serà cremat...

 — Serem penjats i cremats? — deien els menuts.
 — Però, no, no, — deia la mare. — Apendreu de volar: jo us en ensenyaré. Baixarem a la prada i farem una visita a les granotes, que desde l bassal ens-e saludaran tot cantant «rac, rac»; en menjarem algunes: serà una delicia. Després totes les cigonyes del país ens reunirem pera fer les maniobres de tardor, abans de fugir vers els paísos calids. S'ha de saber volar molt: es de molta importancia pera nosaltres, perquè, si alguna s queda endarrera, el general la castiga amb un cop de béc. Amb això