Aleshores se sent el cor oprimit. Pensa lo que li passaria si fos ell el condemnat a rebre les garrotades, i compadeix en Gavrilo.
Mentres estava enfondat en aquestes cavilacions, va sentir tossir i sorollar-se algú. Era l'avi, que, am les cames penjant, baixava del seu setial de prop del foc. Un cop va esser a terra, boi ajudant-se de la paret, va anar a seure-s en el banc, rendit per aquell esforç.
Després d'un altre accés de tos, apoiant els colzes sobre la taula, va dir:
—Bé: ja s'ha dictat la sentencia?
—Ha sigut condemnat a rebre vint garrotades a l'esquena,—va respondre l'Ivan.
El vellet va moure l cap.
—Has fet mal fet,—va dir a son fill;—molt mal fet! I el mal més aviat tel fas a tu mateix què no pas an ell. Veiam: què n treuras de que l bastonegin? Hi guanyaras res, tu?
—Així no hi tornarà més,—va respondre l'Ivan.
—Què vol dir, que no hi tornarà més? Que per ventura no tens tanta culpa tu com ell? Què ha fet de pitjor que tu?
L'Ivan va respondre, alterat:
