que minvi, com fas ara. I, tot, per què? Res més que pel teu orgull. En lloc de conrear els teus camps amb els teus fills, i de sembrar el blat, has d'anar sempre darrera dels jutges i dels procuradors. Tu no llaures, tu no sembres quan cal sembrar, i lo que es la terra no dóna pas res per sí mateixa. Si la civada no ha anat bé, es perquè l'has sembrada en tornant de vila, quan ja no era temps de fer-ho. I què hi guanyes, al cap-d'avall? Nous mals-de-cap i fòra. Creu-me, fill meu: no t cuidis sinó dels teus interessos de debò. Resta a casa i conrea la terra amb els teus nois. An el qui t faci algun mal, perdona-l. Així no t mancarà temps pera ocupar-te dels teus assumptes i et semblarà que t'hagin tret un pés de sobre.
L'Ivan seguia sense badar boca.
—Això es lo que m calia dir-te, Ivan. Creu el teu pare, creu lo que t diu un vell. Enganxa l cavall, torna-ten an el tribunal i desisteix, retira les queixes que has donat. Després, demà, ten vas a cân Gavrilo, fas les paus amb ell i el convides a venir a casa teva. Justament demà es festa. Tingues amanit el samovar[1] i vés a comprar aiguardent.
- ↑ Olla grossa pera fer bullir el tè.
