D'una puntada de peu va treure l gat de sobre l banc on jeia ensopit, i se les va empendre contre les dònes perquè l calderó no era a son lloc. Malcarat, boi rondinant encara, va asseure-s i se va posar a adobar el guarniment. A pesar seu, estava capficat per les menaces den Gavrilo en el tribunal i per les paraules que no feia gaire havia sentit: «Mereixeria que l matessin!»
Mentrestant, la seva dòna havia portat el sopar an en Taraska. El xicot va menjar, va posar-se l caftan, el capot i cinturó, se va proveir d'un bon crostó de pa i va sortir a cercar els seus cavalls. El gran va anar a acompanyar-lo. L'Ivan també s va aixecar i sen va anar cap a la porta. Feia una nit molt fosca. El cel estava tot nuvol, el vent bufava de fort i de ferm. L'Ivan va baixar els graons de davant del portal, va ajudar son fill a muntar sobre l'un dels cavalls, els va arriar, i va romandre allí a l'aguait, mentre que en Taraska prenia l'arrencada, ajuntant-se amb altres minyons de la seva edat que també sortien del poble al galop.
Quiet, arrambat a la porta cotxera, l'Ivan no podia treure-s del cap les paraules den
