Gavrilo: «Tén compte que no se t'escalfi alguna altra cosa!»
—Es capaç de fer-ho tal com ho diu,—pensava.—Fa sequedat i el vent bufa. No hauria de fer sinó esmunyir-se d'amagatotis cap a qualsevol recó i calar-hi foc sense que ningú l vegés... i després vés-li al darrera. Aquest remalehit la porta de cap i me la farà sense que pugui aixarpar-l'hi. Ah si jo l pogués arreplegar de descuidat! Ja l'arreglaria!
Va arribar a tal punt la seva por, que, en lloc d'entornar-sen cap a l'isba, va traspassar la porta cotxera i va sortir al carrer pera tombar la cantonada del seu tancat.
—M'arribaré fins al corral: desde avui tota precaució es poca.
I va anar seguint a lo llarc de la tanca amb un pas bastant regular. De cop tomba l cantó i se posa a mirar fixament cap a l'altre extrem del clos. Mira, mira i li sembla veure, cap a l'altre angol, quelcom que surt sobtadament de darrera la paret i que s belluga.
L'Ivan no s mou, s'aguanta l respir, escolta, mira am més atenció. No observa res d'alarmant: tant sols sent el vent que fa soro-
