cridava, corrent altra vegada al darrera den Gavrilo.
Però en Gavrilo, mentres l'altre s'alçava de terra, havia aprofitat l'ocasió pera allunyar-se del seu adversari. Quan l'Ivan l'anava a atrapar, ja era aprop del corral de casa seva. Així que anava a tirar-se sobre l coix, l'Ivan va sentir-se estabornit com si li hagués caigut una pedra al cap: era que en Gavrilo, en el moment d'arribar a casa seva, havia agafat a dugues mans un boscall d'alzina i, girant-se envers el seu enemic, havia descarregat un cop terrible sobre d'ell.
L'Ivan va romandre sense sentits, veient llumenetes. Després va enterbolir-se-li la vista, tot se li va fer fosc, i, bambalejant un moment, va caure endarrera.
Quan se va retornar, en Gavrilo ja havia desaparegut. Era clar com en mig del dia, i a l'indret del corral de l'Ivan anaven creixent els espetecs amb un brugit de maquinaria. El mujik va tombar el cap: lo que cremava era l seu cobert de darrera. Les flamarades ja llepaven el cobert lateral, i en mig de la fumera s veien saltar espurnes i palles enceses que anaven a parar sobre l'isba.
