—Però, què feu, germans meus?—cridava l'Ivan.
I aixecava i baixava ls braços amb engunia, tot dient:
—No hauria hagut de fer altra cosa que arrencar del rafec el feix de palla i apagar-lo amb els peus!
Volia cridar, però les forces li mancaven: li era impossible articular un sol mot. Volia córrer, però les cames se li entrebancaven l'una amb l'altra i se negaven a portar-lo. Aguantant-se am prou feines i treballs, dóna dugues passes, però se sent defallir altra vegada i torna a perdre la respiració. S'atura, reprèn halé i continua la seva marxa agafant-se per tot arreu. Mentres donava l tom an el cobert de darrera pera acostar-se a lo més fort de l'incendi, el cobert del costat també cremava. El foc s'havia comunicat a la porta cotxera i a un angol de l'isba, i ja n sortien grosses flamarades. Era impossible ficar-se en el corral.
La gentada s'anava espessint al voltant de les construccions incendiades. El foc no s podia dominar. Els veins anaven treient els mobles i salvant els animals.
