—Emperò com es que m feu totes aquestes preguntes? No só pas un malfactor. Viatjo pera l meu negoci i ningú té l dret d'interrogar-me així.
El funcionari fa venir els soldats.
—Só l comissari de policia,—diu ell,—i t'interrogo perquè l teu company de nit ha estat assassinat. Ara m'ensenyaras tot lo que portes.—
I, girant-se cap als soldats,
—Escorcolleu-lo, vosaltres,—els ordena.
Tots plegats entren a l'hostal. Fan portar el bagul i la maleta de l'Aksenov, els obren, ho escorcollen tot. I vet-aquí que l comissari treu de la maleta un ganivet.
—Aquest ganivet, de qui es?—fa ell.
L'Aksenov mira l'objecte, i veu un ganivet encara brut de sang. L'han trobat dins la seva maleta: resta esglaiat i no sap lo que li passa.
—I d'ont ha sortit aquesta sang que hi ha al ganivet?—prossegueix el comissari de policia.
L'Aksenov vol parlar, emperò li es impossible de dir ni una paraula. A l'ultim barboteja: