Semenovitch. Se va mirar l'Aksenov, i, donant-se cops als genolls am les mans, se va posar a dir:
—Un miracle! Un verdader miracle! Oh comparet meu, que vell t'has tornat!—
Havent-li demanat per què s'extranyava d'aquella manera, i ont havia conegut l'Aksenov, en Makar, sense contestar aquesta pregunta, va dir simplement:
—Es un miracle, germans meus, que la sort ens hagi reunit tots dos en aquest presidi.
Aquestes paraules feren presumir a l'Aksenov que tenia davant d'ell el veritable assassí.
—Que te n'havien parlat d'aquest fet abans d'ara,—digué an en Makar,—o es que tu m'has vist en alguna altra banda fòra d'aquí?
—Ben nèt, que me n'han parlat: la terra es plena d'orelles [1] Però, ui!... No n fa pocs d'anys que això va passar! I, si t'haig de dir la veritat, no m recordo pas de lo que men van dir,—respongué Semenovitch.
—Pot-ser has sentit dir qui va esser qui
- ↑ Roverbirus.
