va matar el mercader—va preguntar l'Aksenov.
En Makar va esclatar a riure:
—Qui va matar el mercader?—digué ell.—Séns dubte va esser aquell a qui li van trobar el ganivet a la maleta. Si per cas va esser un altre qui va amagar el ganivet en el teu equipatge... si no va esser agafat, no es pas ell l'assassí. I, després, veiam com s'ho hauria endegat pera amagar el ganivet dins de la teva maleta, si tu hi tenies el cap a sobre? Te n'hauries adonat.—
Sentint això, l'Aksenov ja no va dubtar més: en Makar era l'home que havia assassinat el mercader. Se va aixecar i se va allunyar. I no va poder aclucar l'ull en tota la nit.
Un gran aclaparament se va apoderar de tot ell. Va tenir somnis en gran. Tant aviat era la seva dòna qui se li apareixia tal com l'havia vista en el moment de la seva partença cap a la fira de Nijni-Novogorod; era bèn bé ella, la seva mateixa fisionomia, els seus mateixos ulls; sentia la seva veu i les seves rialles. Tant aviat veia ls seus fills com eren allavors, petitets, l'un mamava, l'altre estava jugant en el seu llitet. Tant aviat era ell mateix
