No s donava mai el cas de que deixessin el vedell tancat a la cort o bé al clos.
Així ho feien els vells. Però quan el govern de la casa va passar a mans dels joves, llurs relacions se modificaren de tot en tot.
Una futesa de res va portar tota la renyina.
La nora de l'Ivan tenia una gallina que va pondre més aviat que les altres, i guardava ls ous pera la Setmana Santa. La gallina li ponia cada dia un ou a sota l cobert, a dintre la caixa de la carreta. Un dia, esperverada segurament pels xisclets de la quitxalla, volà per damunt del clos i sen va anar a pondre a la casa del costat.
La jove, havent sentit escatainar la gallina seva, va pensar:
—Bah! Ara estic am la feina d'endegar l'isba pera la festa. En aquest moment no tinc temps d'anar a cercar l'ou. Hi aniré després.
I no s'hi va acostar fins al vespre. Fica la mà ala caixa de la carreta: no hi havia tal ou. Interroga a sa sogra i al cunyat.
—No l'haurieu pas tret?
