Falten les 2 pàgines precedents 54 i 55
[il·legible] sentir soroll al cel-obert: vaig deixar el ganivet a la teva maleta i vaig fugir per la finestra.
L'Aksenov s'estava callat, no sabent què dir.
En Makar Semenovitch se va deixar caure en terra, s'agenollà davant de l'Aksenov i li va dir:
—Perdona-m, Ivan, en nom de Déu; perdona-m! Me denunciaré jo mateix, confessaré que jo sóc l'assassí del mercader, i a tu t deixaran anar i podras tornar-ten a casa teva.
—Tu ho trobes molt pla això,—va respondre l'Aksenov.—Fa ja massa temps que m'estic aquí patint. On podria anar, ara com ara? La meva dòna? Es morta. Els meus fill? M'han oblidat. De casa ja no n tinc: no sabria ont anar.
En Makar continuava prosternat, donant cops en terra amb el cap i dient:
—Ivan, perdó! Els cops de knout m'han fet patir menys que no pas contemplar la teva desesperació. I quan penso, no obstant, que tu has tingut pietat de mi, que no m'has trait... Perdó, en nom de Crist! Perdona al miseriós malehit!
