Vés al contingut

Pàgina:Contes (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
61
El mujik Pakhom

No ns havem de rebaixar ni havem de tenir por de ningú. I les temptacions que hi ha a ciutat! Avui els negocis són bons; però si avui per demà l dimoni li dóna al teu marit la temptació del jòc o de la beguda, veus-aquí arruinats. I això passa molt sovint.

Assegut damunt de l'estufa, en Pakhom, l'home de la petita, s'estava escoltant la xerrameca de les dugues dònes.

—Oi que es ben cert,—va fer ell.—Enfeinats com estem, desde criatures, a furgar la nostra mare terra, no tenim pas lleure pera pensar en menuderies. Lo que'ns dóna engunia es que no n tenim prou de terra. Ah! Si jo tingués la que m cal, ni l mateix dimoni m faria por!

Les dugues dònes prengueren el tè, van parlar altre cop de vestits, desaren la vaixella i sen van anar al llit.

Emperò l diable, de darrera l'estufa, ont estava arropit, ho havia sentit tot. No n'estava poc de content que la dòna del mujik l'hagués excitat a desafiar el dimoni fins al punt de dir que lo que li calia era terra, l que si ell hagués tingut terra a desdir ni l mateix dimoni li hauria fet por!