senyal, i sen van cap a ciutat pera fer l'escriptura. En Pakhom paga la meitat del preu al comptat, i l'altra meitat la pagarà en dos anys. Vet-ens-l'aquí posseidor de la terra.
Havent emmatllevat a son cunyat lo menester pera comprar llevor, va fer les sembradures en la terra que havia adquirit, i tot va brostar a satisfacció d'ell. El producte d'una sola anyada va bastar an en Pakhom pera fer la pau am l'hisendada i amb el seu cunyat. I desde llavors el mujik Pakhom va romandre un veritable proprietari terrassà: la terra que llaurava i sembrava era seva; sobre terra seva segava l'herba-fe; sobre terra seva pasturava l seu bestiar.
Tot menant l'arada sobre la terra d'ell, tot veient créixer el seu blat i reverdir els seus prats, com se li aixampla l cor an en Pakhom! El gleber i les flors ja li semblen tot una altra cosa. Abans, quan caminava per aquella terra, era an els seus ulls lo que una terra deu esser; més avui aquesta mateixa terra li sembla tota diferent.
