punt de marxa abans de posta de sol. Tot lo que hagis tombat serà teu.—
Aquest tracte va esser del gust den Pakhom. La marxa fou decidida pera l'endemà a l'auba. Encara van conversar una miqueta, begueren kumiss, menjaren moltó i tornaren a pendre tè. Van donar an en Pakhom, pera jeure, un bon matalaç de ploma, i en acabat els Baschkirs se van retirar, després d'haver promès trobar-se l'endemà, a punta de dia, pera anar a l'indret escullit abans que sortís el sol.
En Pakhom s'ajeu sobre l matalaç de ploma, i, capficat am l'idea de la terra, no va poder trencar el sòn en tota la nit.
—Aquí sí que he fet bona feina!—pensava.—Me faré un petit reialme. En un dia sóc capaç de caminar una cinquantena de verstes. I cinquanta verstes de camí faran per mi unes dèu mil deciatines de terra. Allavors si que seré mestre a casa meva: no dependré de ningú. Compraré bous pera dues arades, llogaré gent, conrearé la part que més
