m'agradi, i en el restant hi deixaré pasturar el bestiar.
Així va passar tota la nit sense poder dormir. Sols a punta de dia s'ensopí un moment. S'endormisca i somnia. Somnia que està ajegut sota aquella mateixa tenda i que defòra sent unes grans rialles. Curiós de saber qui es que s'esclafeix de riure, salta del llit i surt de la tenda. El cap Baschkir se li apareix, segut davant de la taula, aguantant-se l ventre am les mans pera no reventar de riure. S'hi acosta i li diu:—De què rius ara?—I ja no veu davant d'ell el cap Baschkir, sinó l mercader que temps enrera s'havia deturat a câ seva i li havia parlat de la steppa. Li pregunta que tal li va; però ja no es el mercader qui veu: es el mujik que una vegada ell va recullir pera passar la nit. I, per ultim, ja no es el mujik, sinó l dimoni en persona, am banyes al cap i peus de forca, que està fent les grans rialles tot mirant no sé què. En Pakhom li demana què mira d'aquella manera; de que riu. S'hi acosta més, i què t veu?
Un home ajegut, descalç, vestit sols amb una camisa i unes calces, de panxa enlaire,
