En Gavrilo, que tornava dels camps, se posa al costat de la seva dóna. Veient això, l'Ivan surt amb el seu fill i es fica també en mig de la brega. L'Ivan era un minyonaç ferreny. Va atropellar a tot-hom, va arrencar an en Gavrilo un grapat de pèls de la barba... La gent hi va córrer, i am prou treballs va poder separar els dos combatents.
I veus-aquí de què va venir tot.
Després en Gavrilo va recullir els pèls de la seva barba, els va embolicar amb un paper i va anar a demanar justicia an el tribunal de la batllia.
—Jo no he cuidat la meva barba,—deia,—pera que vingui aquell mal-carat de l'Ivan a arrebassar-me-la.
I la seva muller anava contant, a tot-hom que volia escoltar-la, que s jutjaria a l'Ivan i que no s'escaparia d'anar a Siberia. I les rencunies anaven creixent més i més cada vegada.
De bon principi, el vell s'havia decantat a la reconciliació; però ls joves no se l'escoltaven gaire.
—Es una ximpleria lo que feu,—els deia;—es una ximpleria. D'un no res en feu una montanya. Penseu-vos-hi una mica! Per tant
