cinc verstes. La calor començava a fer-se sentir. Va aixecar els ulls cap al sol, i va veure que ja era hora d'esmorzar.
—Ja he fet el primer quart de la meva jornada. Me sembla, però, que encara no es ocasió de tombar. Me vaig a treure les bòtes.
S'assegué a terra, se llevà les bòtes i se va tornar posar en marxa, amb els peus lleugers i disposats a fer via.
—Encara cinc verstes,—pensava,—i tombaré cap a l'esquerra. La terra aquí es massa bona pera començar de tombar. Com més vaig, més bona es la terra.
I va continuar el seu camí tot dret davant d'ell. En un momeut donat va girar altra vegada l cap: el turó boi no s distingia, i els Baschkirs que hi eren se veien com formigues negres.
—Vaja,—va dir;—ja cal que tombi per ci. Ja n tindré prou de terra.—
La suor li rajava ja cara avall i tenia sét. Tot caminant va agafar l'ampolla i va xerricar una mica. Després, havent fet plantar una altra fita, va tombar cap a l'esquerra.
Camina que caminaras. L'herba es alta i espessa, la calor augmenta i en Pakhom
