—Què més vols de mi?—li va dir en Bankas.—No t'he donat ja?
—Tu m'has donat, sí,—va respondre l'home;—emperò t'haig de demanar una altra gracia: porta-m a la gropa fins a la plaça gran. Així ls camells i els cavalls no m trepitjaran.—
L'emir sen va dur l'esguerrat, i amb aquest endegament anaren fins a la plaça.
Un cop allí, en Bankas va fer halt; emperò l'esguerrat no s movia.
—Què téns, que no baixes de cavall? Ja hem arribat. Posa peu en terra.
—Per què haig de baixar, si aquest cavall es meu?—va fer el mendicant.—Si t resisteixes a cedir-mel de bon grat, anirem davant del jutge.—
No va trigar a fer-se un rotllo al voltant d'ells. La gent els escoltava com discutien.
—Aneu a trobar el jutge,—cridaven algunes veus;—ell us posarà d'acord.—
Allavors l'emir i l'esguerrat se n'anaren a câ l jutge. El tribunal era ple de gent, el jutge cridava successivament davant d'ell tots aquells que havia de judicar.
Esperant la seva tanda, l'emir se va estar observant i escoltant. El jutge prestava en
