Vés al contingut

Pàgina:Contes (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/96

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
103
El jutge savi

tinter, l'ha netejat am llestesa, i l'ha omplert am traça: prova que aquesta feina li era familiar. Si hagués estat la dòna del pagès, no hauria sabut per on posar-s'hi. I per això he judicat que era l savi qui m'havia dit la veritat. «En quant als diners, vet-aquí com ho he fet. Els vaig posar air dins d'un gibrell ple d'aigua, i aquest matí he mirat si hi surava gens d'oli. Car si haguessin estat els diners del mercader d'oli, el contacte de les mans olioses certament els hauria tacats. En quant al cavall, la veritat era menys facil de descobrir. L'esguerrat no ha posat pas més temps que tu pera regonèixer el cavall entre ls altres vint. D'altra part, si us he fet venir a l'estable ha estat unicament pera veure qui de vosaltres dos fóra reconegut pel cavall. Quan tu t'hi has acostat, el cavall ha girat el cap envers tu; i al contrari ha baixat l'orella i ha guitat quan el mendicant l'ha tocat. I per això he judicat que l cavall era ben teu.—

En Bankas que diu allavors an el jutge:

—Jo só, no un mercader, sinó l'emir Bankas. He vingut ací pera assegurar-me jo mateix de si hi havia gens d'exageració en ço que la gent deien de la teva habilitat. Ara veig fins a