els nens ab groixudes jaquetes de llana, els embolicá el coll ab bons tapa-boques, introduí llurs manetes en forrades mitenes y llurs cametes en ajustades calces de punt y els doná a quiscun una besada, com si volgués posar en llurs galtes un conjur contra els maléfics encants de la Bruixa Blancagebre. Sortiren, doncs, els dos infants corrent y saltant a peu coix entre mitj d'una immensa onada de neu. Quin temps més esplendid feia! No mes vientels haurien dit que la passada nevada no havia esdevingut sino pera proporcionar un nou joc als dos infants y que ells no havien nascut sino pera esplaiarse, com dos aucellets de neu, en aquest blanc y immaculat mantell que cobria la terra.
Aprés d'haverse empaitat l'un a l'altre llençantse grapats de neu, Violeta, tota rient com folla de la cara tota blanca del seu germanet, s'aturá com sobtada d'un pensament.
—Si no tinguesis les galtes tant
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/16
Aquesta pàgina ha estat revisada.
