Vés al contingut

Pàgina:Contes II (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
12
Lleó Tolstoi

tres! Tot el mal ve, no de la gana, sinó de l'amor.

El serpent deia:

—No, el mal no ve ni de la gana, ni de l'amor, sinó de la dolenteria. Si visquessim tranquils, si no ns busquessim neguit, allavors tot aniria bé; mentre que si una cosa s fa contra l teu gust, t'alteres, i tot te fa perdre l cap; no penses sinó en descarregar la rabia sobre algú; i allavors, com afollat, no fas sinó xiular i cargolar-te, i veure si pots mossegar algú. I no tens pietat de ningú; mossegaries ton pare i ta mares; i el teu furor acaba per perdre-t. Tot el mal ve de la dolenteria.

El cervo deia:

—No, no es ni de la dolenteria, ni de l'amor, ni de la gana que ve tot el mal, sinó de la por. Si un pogués no tenir por, tot aniria bé. Tenim els peus lleugers quan correm, i som vigorosos. D'un animal petit ens en podem defensar a cop de banyes; un de gros, podem fugir-lo; però no podem deixar de tenir por. Que se sent cruixir una branca en el bosc, que s bellugui una fulla, i et poses a tremolar tot seguit de por; el cor te