comença a fer trip-trap, com si t'anés a saltar del pit; i te poses a volar com una fletxa. Altres vegades es una llebre que passa, un aucell que fa anar les ales, o un branquilló que cau; te veus ja perseguit per una bestia fera, i precisament lo que fas es córrer cap al perill. Tantost, per evitar un goç, caus sobre d'un caçador, tantost, pres de por, corres sense saber on, fas un salt, i vas de tomballons per una timba on trobes la mort. No dorms més que amb un ull, sempre alerta, sempre espantat. No hi ha tranquillitat: tot el mal ve de la por.
Allavors l'ermità diu:
No es ni de la fam, ni de l'amor, ni de la dolenteria, ni de la por que vénen totes les nostres desgracies: es de la nostra propria natura que ve l mal, car es ella qui engendra la fam, i l'amor, i la dolenteria, i la por.
