aquell que cercaven. No s va trobar un sol home que fos content.
L'un era ric, emperò era malalt; l'altre tenia salut, però era pobre; un tercer, ric i am salut, se queixava de la seva dòna; un altre, dels seus fills; tots desitjaven una cosa o altra.
Un vespre, el fill del tzar, passant per davant d'una barraca miserable, va sentir algú que deia:
—Gracia a Déu, he treballat bé, he menjat bé, men vaig al llit: què m falta a mi?
El fill del tzar va tenir una gran alegria: dóna orde que entrin tot seguit i que treguin la camisa d'aquell home, que li donguin en cambi tots els diners que demani, i que s'envii la camisa al tzar.
Els enviats van entrar tot seguit a casa d'aquell home feliç i li van voler pendre la camisa; emperò l'home era tant pobre que no tenia ni camisa.
