Cap a la tardor, havia arreplegat alguns diners; en el cofre de la baba[1] hi havia desats tres rubles en paper. Tenien escampats en la vileta veína, de gent que ls hi devia, cinc rubles i vint kopeks més. Un matí, el sabater se va decidir a anar comprar les pells de moltó. Se va posar la jaqueta de nankí emboatat de la baba, se va ficar un caftà de drap, se va posar els tres rubles a la butxaca, va agafar el bastó i va marxar en havent esmorzat.
—Cobraré ls cinc rubles del mujik,—anava pensant,—hi afegiré ls tres que porto, i compraré les pells pera fer-me una xuba.
Arribat a la vila, sen va anar a cal pagès. No hi era: la baba va prometre enviar son marit amb els diners aquella setmana mateixa, emperò ella no va dar res.
A casa d'un altre li van jurar que no tenien re pera pagar-lo. Total, que no va cobrar més que vint kopeks d'un adob. El sabater se va creure poder comprar les pells a fiar; però l mercader no li va voler fer credit.
- ↑ La pagesa
