penso: a la baba li sabrà greu!, es veritat, i am motiu. Un hom treballa pera ells, vos fan córrer, treballar, suar, aquests mujiks. «Espera-t una mica: no m portes diners, gran saludo i com hi ha Déu que t'envio a passeig...» Això són maneres de pagar donar vint kopeks? Què pot fer un hom am vint kopeks? Un hom sels beu a la taverna, i vet-ho-aquí. Allavors vos diuen: «La miseria!» «Quina miseria la teva! I la meva, doncs! Tu tens una casa, bestiar, i tot, i jo no m tinc més que a mi. Tu menges el pa que s fa en el teu camp, i jo haig de comprar el meu; faci l que faci, necessito tres rubles per setmana. Quan torno a casa, s'ha acabat el pa; vinga gastar un altre ruble i mig... Dóna-m doncs lo que m deus!»
El sabater arriba així prop de la capella, al tombant del camí, i veu darrera de la capella una cosa blanca. Era a entrada de fosc. El sabater no distingeix ben bé lo que es.
—Què hi ha allà? No hi havia pas cap pedra blanca per aquí. Potser es una vaca. No, això no sembla pas una vaca. Pel costat del cap, sembla un home; però, per què es blanc? I què hi faria aquí un home?
