En Semèn s'acosta, i ja hi veu més clar. Quin miracle! Sí, que es un home; viu o mort? Està assegut, va tot nu; recolzat a la paret de la capella, no s belluga gens. El sabater agafa por; pensa:
—Aquest home l'han mort, l'han despullat i l'han deixat aquí: no més que m'hi acosti, i començaré a passar penes i treballs.
Passa de llarg, dóna l tom a la capella i ja no veu l'home. Al cap d'uns quants instants, se gira i veu que l'home s'es apartat de la paret, que s belluga, i sembla mirar-lo de fit a fit. Allavors, més espantat que mai, el sabater se senya i no sab què fer: si tornar endarrera o fugir.
—Si m'hi acosto,—pensa en Semèn,—pot succeir-me alguna desgracia. Qui sab quina mena d'home es! La seva presencia aquí m sembla sospitosa; es capaç de saltar-me assobre, i no sé qui podrà més. Si no m'escanya, de totes maneres me sembla que hi pendré mal. Què fer amb un home tot nu? No m puc pas despullar jo pera vestir-lo an ell! Déu meu, Déu meu!
I va apretar el pas. Tot d'un cop se va deturar al mig del camí:
