—I ara! Què fas, Semèn?—diu interiorment.—Què fas? S'està morint un home sense auxili, i tu agafes por, fuges. Ni que fossis un home carregat de diners! Que potser tens por que t' prenguin els teus tresors? Ai, Semèn! Això no es ben fet!
Tot seguit en Semèn sen va tornar cap a la capella i s va dirigir dret a l'home. Una vegada prop d'ell, se va posar a examinar-lo. L'home era jove i robust; cap senyal de violencia o de cops sobre l seu cos nu, però era balb de fred i tenia un posat esporuguit. Arrimat a la paret, no mirava an en Semèn; com si fos reventat, no podia ni aixecar les parpelles.
En Semén s'hi va acostar, i l'home va reanimar-se de sobte, va obrir els ulls, va tombar el cap i el va mirar. Tot seguit que l sabater va veure aquella mirada, va posar estimació en aquell home. Va deixar anar els seus valenki, se va desfer la cintura, se va treure l caftà.
