En Semèn camina, l'altre no resta pas endarrera, camina al seu costat. Comença de bufar el vent i travessa la camisa den Semèn. Pait el vi, desapareixen els seus efectes i comença de gelar-se; va donant gambades tot bufant, i pensa:
—Estic ben posat! Vaja quina xuba! Marxo pera comprar una xuba, ni solament tinc un caftà en tornant a casa, i encara hi porto un home nu. La Matrena no men felicitarà pas.
La Matrena es la muller. Pensant-hi, en Semèn se neguiteja. Emperò, mirant l'home, se recorda la mirada que aquest li ha dirigit darrera la capella, i, de goig, tot el seu cor palpita dins el seu pit.
La muller den Semèn ha acabat aviat la feina de casa; ha tallat llenya, ha portat aigua, alimentat les criatures, menjat; després se posa a pensar. Pensa en el pa.
—Caldrà pastar avui o demà? Encara hi ha un pa gros a la post: si en Semèn ha dinat
